Venint del nord, venint del sud, de terra endins, de mar enllà...
perquè casa nostra és casa vostra, si és que les cases són d'algú...
Tot i que hem après a esperar i ho esperem tot,
ho volem tot, res d'engrunes, ja toca el pa sencer.
Què volen aquesta gent, la que truca de matinada i roman al replà...
cal contestar amb la cara al vent, oblidant el plor del néixer
per fer un somriure de victòria justa.
I, encara que el meu país és tan petit que en cap al cor acomodat,
el crit valent dels catalans retronarà obrint el dia i els ulls als incrèduls,
i des de Montserrat fins al Delta de l'Ebre,
passant per totes les terres de barretina i faixa, s'escoltarà la llibertat,
música suau, sons de democràcia, presència de seny.
No, no és cap somni portat amb núvols blancs,
tots sabem que la vida ens dóna penes però...
tossudament alçats per sempre, no menarem per cap camí, per dolç que sigui,
que no ens porti al gran palau, al camp immens de gràcia plena...
És preciosa! Li diuen... Llibertat!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada