Vi negre

Avui, he remenat per la petita bodega, la de casa, la meva de cent ampolles, renovables algunes i de col·lecció d'altres. Buscava un vi que anés bé per a carn vermella i, de sobte, comparegué d'un lateral, amb pols i sense teranyina, una ampolla que s'ha de mirar amb respecte i admiració total. Un vi negre de 15º, ecològic, que vam comprar a una fira de Reus, però que és de Villalba dels Arcs, Terra Alta evidentment, prop de Batea, La pobla de Massaluca, La Fatarella... Respon al nom de Catxap, negre, raspós, amb cos, d'aquells que ha vingut per ser-hi i no marxa. Un vi així s'ha de beure amb mesura, però també amb responsabilitat, ni més ni menys, amb justícia. No m'agraden aquells sense grau ni cos, com una mena d'aigua aromàtica, diuen que concebuts per beure'n més... prefereixo no tenir-ne a l'abast. Tot i que sóc un fan del Priorat, Déu n'hi do la Terra Alta, pàtria del Llàgrimes de tardor de Bot, per anomenar-ne algun de bo. Catalunya, terra de vins meravellosos, tal i com ho són les catalanes vinyes...