D'autor anònim

Vaig trobar, l'altre dia, una frase que deia així: "Un expert és algú que sap cada cop més sobre menys fins saber-ho tot sobre res". Sòcrates sabia que no sabia res i els mestres, una mica... una mica de tot. Diu que té més lletres que un advocat que sap de lleis i parla bé, en defensa o en atac, buscant justícia. Experts, especialistes, pèrits en la matèria. Sabater, a les teves sabates. "Vir bonus discendi peritus", o alguna cosa així, que vol dir "El buen barón que és périto en la materia". És enginyer, tècnic, agrònom, mecànic, tèxtil, etc. I en sap un pou, és lo seu i, a més, en té pràctica. És tècnic, l'entès, l'expert, el que sap. És el metge d'un òrgan concret i és possible que, sovint, se n'oblidi dels altres...

No l'usem a tot dur i fem cas del consell d'aquells que, com els mestres, tenen activada la intercomunicació d'òrgans i sabers, en un principi, bàsics. Després, ja anirem d'experts i farem ciències o lletres, natura i poesia de bosc i mar, societat, tècnica, esperit, pensaments... I, a qui en sap de les parts del cos, anirem quan calgui i seguirem el consell de l'expert de capçalera. No cal escoltar els setciències que només venen fums variades de boira poc espessa. Tampoc a qui crida, perquè no té raó. Cal observar el llenguatge corporal i oblidar a qui saben res de tot... tot de res.