Una de trens

Hem anat a Tortosa, de visita hospitalària. Ja sabeu que anar per aquelles contrades em recorda a exàmens lliures de batxillerat i visites mèdiques. La d'avui ha estat simpàtica i agradable, tot i la situació complicada que viu un membre de la nostra estimada família. A la tornada, hem agafat l'autopista a l'Aldea per acabar fent el tram final per l'autovia. En aquest trajecte he vist passar un tren amb pocs vagons, com a gris, negrós de cap cot... semblava una màquina apagada molt abans d'arribar a l'estació.

He vist altres trens, d'aquells llampants, que van de platges properes i plens de joventut i vida. A la nit semblen una cuca de llum, una lenta estrella fugaç. Com no... recordar aquell tren on la Teresa donava un punt de distinció entre la cridòria folklòrica d'altres estudiants. L'AVE, on la gent va a Madrid a veure "El rei Lleó" i fer un entrepà de calamars. Penso, també, en el tren en què el company Miguélez i jo portàvem els nens des de Reus fins a Alcover i, després, anàvem caminant fins l'ermita i el Niu de l'Àliga... molts nens mai havien pujat a un tren. Em ve al cap el tren d'Olot que arrenca a migdia i arriba quan pot... també el Pinxo de Banyoles, el més valent que hi ha. Però, en realitat, jo els desitjo que tots portin un bon tren de vida... sana!