Dies diferents

Vénen dies d'esbarjo, diferents, de festa. Temps on fem poc d'allò habitual, només alguna cosa, per no perdre el costum. Descansem. Per l'escola s'escampava que descansar és canviar d'activitat, mai no fer res i jeure inútil cada dia. De més gran te n'adones, sobretot en el descans dels dies diferents, que també té molt a veure la llibertat a decidir les teves prioritats, amb les quals et beneficies física, moral i intel•lectualment. El descans del guerrer, fent lluites menors, suaus escomeses lliurades en la recerca de tot allò que ens atreu.

El professor no va a l'escola, ni el pescador a la barca, potser es trobaran al bar i parlaran de nens i de peixos, mentre la barca i l'escola romandran tristes i soles. Tampoc el fuster farà cadires, i tancaran botigues, i aquell no anirà a la fàbrica ni l'altre al taller... plegats faran família, veuran a l'àvia, amics, bar, muntanya, platja. El meu amic, el mar, està d'enhorabona, com el bosc i el riu. Farem la costellada o la fideuada i la paella mixta, i anirem a Granada, Soria, Bilbao, Santiago... o arreu, perquè tot sigui més diferent. Són dies especials, productes d'un procés mental que esclata en vacances i que acabes demanant l'hora com aquell equip que ha esgotat les seves energies en l'intent reparador i curatiu. Proclamo una vida activa... amb alguna sortida de rutina.