En bici, evidentment. Hem fet el mateix de sempre, però avui ens hem arribat fins a la Torre dels Escipions. Per cert que d'Escipions res de res... sembla que se'ls va relacionar però sense cap rigor científic. Era una torre funerària amb dues imatges a la part del davant, corresponents a una divinitat a la qual anomenaven... no recordo ben bé si Apis o Atis, potser més aviat aquest últim. Darrerament, li han netejat una mica la cara, procurant garantir la seva conservació. Bé, un plaer, de tant en tant, de tocar una mica de carretera... et treu de la rutina dels circuits, gairebé tancats, que fem habitualment.
Si em porto bé, que així serà, per Sant Pere em regalaran una bici nova, per allò del pas de la bici de passeig a la bici de carretera, perquè el passeig de cada dia sigui més llarguet, més constant i esportiu. Feia bons dia i ens hem topat amb els habituals: les nenes maques dels patins en línia, la senyora que no compleix la norma (és lletja i antipàtica), el senyor que braceja en pla còmic, la mare amb nen i carro, el jove que corre amb el gos, una misteriosa, una destapada i una més enllà penjada d'un telèfon... Avui més de 40 km i jo en tinc més de 60... d'anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada