Sant Pere

Potser era el cap dels dotze, tot i que Jesús no feia distincions i parlava de l'enaltiment dels humils i en donava prova constant. Sant Pere devia ser tot un caràcter, de gallet fàcil, i si no... li pregunteu a l'orella d'un tal Malco. Fort i valent en defensa dels seus i de les seves conviccions, també en un moment donat no va estar a l'alçada de la seva fe i va protagonitzar una trista negació (i per tres cops) de la seva realitat més profunda. Diuen que el seu penediment va ser esfereïdor i constant fins a la seva mort, a Roma, on no va voler ser crucificat com el seu Mestre, sinó de cap per avall.

De totes maneres, es representa a Sant Pere amb les claus del cel i amb la comprensió i bondat suficient com per facilitar l'entrada a les persones de bona voluntat. Patró dels pescadors, devien anar junts de revetlla amb Sant Joan, compartint coca fogueres, anunciant l'estiu, proclamant bondats i estrenyent afectes i amistats, que es quedaran pel camí, o no, o seran eterns. A casa meva sempre ho hem celebrat per partida triple... i era com una obsessió fer-ho a casa, on la mare ens sorprenia fent art d'allò que tenia a l'abast, que no era gaire. Sant Pere, no he volgut ser irreverent... és el nostre sant, el dels tres: Pedro, Pedrito i Pere.