Font del Garrot i Ca l'Amadeu

M'encanta el Pot del Diable i les seves senderes que, en algun cas, et porten per llocs de bosc espès i alzines centenàries, desnivells per on has d'arrossegar el cul i altres camins d'espàrrecs, alguna frígola, molt romaní i lavanda i més espècies aromàtiques. Pàtria dels Puig i Valls, sempre em falta una mica de cura per al seu correcte manteniment, però suposo que, com tothom, deuen patir de retallades... És tot un plaer caminar per les humitats de l'interior que fan olor de fongs i herbes i fulles en descomposició contrastant, unes passes més enllà, amb els ulls del sol que es fa pas entre l'arbreda i fa meravelles de sotabosc, tot verdor i aromes d'aquelles pròpies de la natura verge, bosc total, soroll d'ocells (volia dir trinar) amb espectaculars sons melòdics, forats fets amb el morro del senglar, arbres raspats amb el pèl pel pas dels porquets de l'indret.

Gent amable i amb gorra, visita cultural, exercici sa, vegetació i oxigen del bo, absència de contaminació, presència de pau i amics i salut, també mental i espiritual perquè, per aquí, l'ànima se serena i el cos aplaudeix la riquesa d'afectes i la forma de com et reconforten. Els meus companys, sempre més en forma que jo, em tenen la consideració de fer algun descans de més del que toca i així puc continuar amb els bessons menys guerrers. A l'arribar, cansats però feliços i ben oxigenats, semblem una mica els herois que han conquerit la bona fita d'esbarjo i salut, hem cobert... de glòria un matí preciós i ens ho hem passat bé arreglant el món mundial. Com a premi, la Teresa i jo avui anirem a dinar a Ca l'Amadeu que, com sabeu, per a mi i el meu gust és el millor de tots... vull dir restaurants del Tarragonès i voltants.

Ja som a casa. Tot ha anat segons com estava previst. El bosc, a punt d'estiu, està per foto i renaixença de vida nova i esperança plena. Hem passat pels "Maños" a fer un vinet de Bràfim, gens malament. Bràfim va prenent lloc al cor de la suavitat, tot i que també, mostra un bon grau tant en blancs com en negres. Després, traca final... l'Amadeu, com sempre, a punt i al punt en qualitat i disposició total, al nostre gust i plaer absolut, un encert, una troballa, un lloc únic que mereix més èxit i continuïtat. Ca l'Amadeu, per recordar, per mantenir, per festejar, per aplaudir...