Bici nova!

Evidentment, un es porta bé i fa els deures, i regala banys de somriures i amabilitats variades. Un és tendre i dolç, alt i ros, guapo i jove... Bé, somiar no costa res però, a cops, he pensat que el Senyor va poder fer en mi meravelles, però mai m'he queixat. Diuen que sempre hi ha un pedaç per un descosit i, en cada persona, sembla haver-hi una llei de compensacions on la mancança d'alguna cosa representa l'enaltiment d'alguna altra. El cas és que, per Sant Pere, m'han regalat una bici nova. La meva de passeig li regalaré al Pere i, així, podrà sortir a fer un tomb amb la seva companya Mar, que en té una igual.

La meva ja és de carretera i me l'he condicionat al meu gust: he canviat el seient per un de més gran i tou, també les dues rodes, càmera i coberta, els pedals, que eren d'aquells que s'enganxen amb un clic a les sabatilles de ciclista, per uns d'alumini sense cap subjecció... Bé, pinta bé, ara només caldrà habituar-me amb els plats i els canvis de marxa, que són diferents dels que ja dominava... aquí hi ha quatre comandaments que caldrà estudiar bé per poder anar segur per les petites rampes de la costa. Estic content! Vaig a provar-la... cal practicar. Gràcies!!