Voldria contemplar...

Voldria contemplar l'enfonsada, l'esllavissada, l'esbaldregada,

l'ensorrament, la desfeta, l'esbaldrec, l'ensulsiada,

el total i definitiu esfondrament per sempre més i més... 

d'aquella llibertat impune, sense càstig, 

delit total, com un nas a la cara d'Anàs.

Voldria que la seva llum fos la foscor, pau de l'indefens, de l'oprimit.

Fóra bo per la raó canviar de presoners, semblant a un manicomi:

n'hi ha molts més a fora que a dins... vull dir de lladres,

d'aquells que s'han begut el vi de tots i ara es beuen el nostre enteniment...

ells no entenen perquè res entenen, res volen comprendre,

res de res, nihilisme total, tot fent de la veritat un nus.

Munió de corruptes tapant-se les vergonyes, catifes que no s'aixequen,

trepitjades només pels peus de sabata de pell cara,

cara dura i freda, sang de transfusió, oxigen trampós,

conreu de silencis, doctrina, butxaca, cartera, banc...

I, de tant en tant, una nova trama que despista l'anterior

i confon la propera... retallada, i la claca aplaudint, i els xiquets xisclant,

i les mares i els pares i els avis perduts per la immensa mar blava...

en busca del seny i de justícia, social, distributiva...