M'he quedat fregit

Quan he obert els ulls eren les deu, feliç com un anís, humitejant de boca, gairebé regalimant per un costat... feliç. Em sap greu pels companys de bici, que m'hauran estat esperant, però també té la seva gràcia l'estrena d'un nou dia diferent, especial. Comença amb dutxa i roba neta, sandàlia d'estiu, premsa i esmorzar a l'Estil, com abans... entrepà petit de tonyina, un xarrup de cervesa i un tallat descafeïnat, desgraciat, amb sacarina, cosa fina... un suposar.

He tret el quadern del Parlem de..., ja vaig pel número divuit, m'ho passo bé, tot i que de vegades faig aquell crit típic de "Visca la tonteria", o la ximpleria, per dir-ho bé i correcte. Per la tele, que tinc a mà de dalt del cap, parlen de Bretón, aquell senyor de mirada boja i comportaments freds... fan de tot plegar un "realiti-xou", eternitzant programes i esgotant la punxa de tots els llapis possibles. Són com aquells que comercialitzen la mort. Aquests són assumptes seriosos, com per tractar-los d'una altra manera. Bé, avui m'he quedat plàcidament fregit. Un regal inesperat? De moment la cosa pinta bé...