Somiem...

I tindria una vida allunyada dels sorolls d'asfalt i fums.

Cercaria un hort per sembrar llavors, plantaria cítrics i hortalisses.

No, no voldria una vida descansada, només una mica bucòlica i activa,

amb algun ramat, no massa gran, i un gos com cal... també un cavall.

Una vida amb un cert punt de bohèmia, menant una mica el desordre,

deslligat de les convencions socials...I aniria descalç i pujaria als arbres, 
menjaria regalèssia del camí, dintre d'un tot ecològic i natural.

I tindria l'aigua prop i un canal i una mar a tocar i una bassa,

i un tancat amb ànecs i gallines, pollastres que mengen moresc

i ous de casa, d'aquells que anuncien les futures lloques.

I tindria veïns amb les portes obertes i un tractor en comú

i unes mans amigues i un aire fresc i net i pur.

I en obrir la porta, cada dia, sentiria silencis musicals de camp,

raucar de granotes, renill de cavall, la polla d'aigua...

que es busca la vida pel proper i verdós tancat d'arròs,

un bernat tranquil, semblant un buscall, i el festeig de les gallines, sorollós, 

contrasta amb la solitud de l'esplugabous.

Pels camins estrets de terra plana passa gent amb bicicleta, a poc a poc,

contemplen, admiren, s'extasien amb una expressió absorta de serenitat.

Somiar, no costa res i, a cops, és bonic...