dilluns, 17 de juny del 2013

José Mª García

Va ser un periodista i conductor radiofònic de programes esportius, amb els quals va estar força temps a la cresta de l'ona... i mai millor dit. Era el rei de la nit, amb molts seguidors que anaven a dormir tard per poder escoltar com s'acarnissava amb els directius, presidents i, fins i tot, algun ministre que, com no podia ser d'una altra manera, sembla que va acabar amb ell. Qui no recorda el "Pablo, Pablito, Poblete" per dirigir-se al president de la Federació Espanyola de Futbol, o les expressions que utilitzava per menysprear els mandataris que, per la seva mala gestió, arruïnaven els cubs esportius com "abrazafarolas", "correveidiles", "todopoderoso" o "ser superior". Quan entrava en acció, solia tenir tots els asos a la mà, havia fet totes les comprovacions possibles i, aleshores, muntava el seu xou entre quixotesc i justicier, amb la bandera de pau i veritat, en defensa de la justícia, sobretot per als més desafavorits...

Era tot un espectacle i em semblava gairebé indefinit, encara que penso que era del Madrid, tot i ser casat amb una catalana. De totes maneres, ho dissimulava prou bé, llençant atacs ferotges en ambdues direccions i, a cops, et feia creure en la seva neutralitat. Recordo que un cop va explicar quant pagava de la Declaració de Renda i, tot i la meva joventut, em vaig esgarrifar de la morterada que devia ingressar cada fi de mes. Solia dir, també, que "el halago debilita", però tampoc estalviava adjectius quan es tractava de posar algú pels núvols. Tot un personatge... ara sembla haver desaparegut de la circulació. Un cop el vaig veure en un partit de l'Inter Movistar, del qual em van dir que n'era el president, però també es va comentar que havia estat malalt. Va estar alguns anys a la Cope, a "la emisora de los curas", com ell deia, i després ho va rondar gairebé tot, tot i lluitant amb el "Cristo del gran poder" i contra tot allò que es movia en diferent direcció. José Mª García i el senyor La Morena, reis de la nit...

1 comentari:

  1. En aquells temps no es podia dir gaire cosa i era divertit escoltar algú que no s'en callava ni una.
    Dolors

    ResponElimina