Caminar cruixent

Avui he caminat per la vorera nova,

i he vist a la jove de passejar cruixent i trepitjada ferma.

Anava sola, com a misteriosa, indefinida,

i, cosa estranya, sense mòbil, pacífica...

M'he fixat bé i he pensat en allò de què el Senyor,

segons amb qui, ha fet meravelles, un tot a punt,

ni més ni menys, tot al seu lloc

i enlloc sobra ni manca, tot a l'oli.

Avui he passejat per la vorera nova,

i he vist a la jove de caminar cruixent,

guarnint l'espai amb silenciosa parsimònia,

omplint bé els pantalons d'estiu,

brusa camisera llampant de grocs,

cordons de fer patir, lleugers i al vol,

com la cua de cavall, alta i lliure,

feta sense temps... però jove i poderosa.

I anava de cap no massa alt,
semblava meditar, feia programa,
potser prenia decisions fonamentals.

El sol la cobria de llums i de tot,

com el príncep adient i precís,

i dels ulls s'escapava un somriure

que endolcia la cara de nina preciosa...

Poc temps caminarà sola, segur.

Ha pres la decisió justa, aviat algú farà de sol...

Serà feliç!!