De la mateixa manera que la pluja estova la terra, la bona gent m'emociona els sentiments. Potser el desordre no és tan capital, ni la religió l'opi del poble, ni les ONG camins més enllà de Suïssa. Potser hi ha algun polític en potència amb la intenció de ser com cal. Sempre em resisteixo a obstruir el clam a l'esperança, blanca, nítida com l'aventura de la nit. Parlem del xou romà com una fira d'atraccions econòmiques amb fons de fe, però també tenim la referència certa del Pare Damià, o la Teresa de Calcuta, de Gandhi o Sant Joan Baptista de La Salle...
Mai he suportat el personatge nefast que fa de la religió una tapadora per desviar, consentir, alimentar i fer créixer tota mena d'extorsions i actuacions impresentables, malifetes. Estic d'acord, com no, venint d'on ve, amb aquells pensament llum que diu "
Pels seus fets els coneixereu" i, ara i sempre, sense etiqueta ni embolcalls amb cel•lofana, són artífex de la decència i honradesa, sanegen la convivència i la faciliten, a més de viure de cara i ser sempre a punt per donar un cop de mà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada