Sense pare

Recordo que els professors de La Salle - Reus rebíem els pares un cop per trimestre... això si no hi havia una necessitat que convidés a fer-ne més, que també solia passar. Una vegada vaig tenir la visita d'uns pares que em van semblar molt joves, però altament interessats per tot allò que comportaven les relacions del seu fill, la seva disciplina, instrucció... educació integral, en una paraula. El bon senyor, de només uns vint-i-cinc anys, m'explicava que treballava moltes hores, nit i dia, perquè volia que al seu fill no li manqués res de tot allò que ell no va poder gaudir...

I continuava, emocionat, exposant els seus pensaments: hi ha d'anar de colònies, vull que tingui l'equipament adequat i de marca, i si cal alguna classe extra, que la pugui fer, i activitats extraescolars... i el que calgui i li sigui un benefici per a la seva formació. El bon senyor es veia sincer i parlava de cor. La senyora, també molt jove i agraciada, assentia amb ulls d'agraïment els raonaments del marit.Bé, quan va acabar el seu esplai, els vaig dir: "Ara ja entenc la situació del nen, té de tot menys pare". L'entrada va ser massa brusca, però vaig anar explicant amb suavitat que una mica més de pare i menys de marques fóra bo pel nen. Res pot substituir l'absència gairebé total del pare...