Dijous, 20 de juny, dia de bici... 30 km però bé, amb bon temps. No feia massa calor i només unes ullades d'estiu, de tant en tant, feien palesa la proximitat de l'estació del sol. Hem anat a fer el vinet del Priorat a La Xarxa. Ha estat bé, amb tapa i xerrada i envoltats de llops de mar. Com sempre, hem arreglat el món, avui no tant... un company m'ha dit que les aspiracions d'independència de la majoria de catalans li sonaven a cants de sirena. M'he quedat amb les ganes d'explicar millor la idea i el per què, però no en tenia ganes, tot i que m'ha sorprès que a una bona persona, lliure i competent, allò que a tanta gent ens sona a història i justícia i necessitat urgent i indiscutible, ell ho cregui utòpic, "cants de sirena". Un dia li diré que, fins i tot així, genials sirenes, beneïts cants.
En plena reflexió, un pensa en aquell que no és lliure i viu de genolls, sotmès etern pel plat de sopa, i entén l'odi a tot aquell que surt de la claca, a tot allò que sona a català, sense saber perquè li ho impedeixen, tampoc fa cap esforç en entendre que la justícia distributiva et fa passar per paràsit als ulls de l'ignorant... i, a partir d'aquí, podríem començar a parlar i a comprendre... alguns, és clar, la claca mai i els lladres menys, tot i que d'aquests n'hi ha per tot arreu... massa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada