Avui, després de dinar, hem anat a portar el Pere a Barcelona i, al mateix temps, hem passat per Bellvitge per fer una abraçada al meu fillol i la seva mare, que encara està ingressada. Mentre anàvem, per la ràdio del Kuga explicaven que Dante va anar a l'infern després de passar pel purgatori de la Terra... Suposo que això deuria ser després d'haver venut la seva ànima al dimoni i ara anava buscant raons a un rescat improcedent. Es devia pensar que el Priorat és entre focs i fogons, i les rosses d'ulls de gata són un reflex del vi i, aleshores, li va ser fàcil vendre's i enganyar-se, somiar en un tot més lleuger i instal·lar-se en el plaer sense problemes.
Han anomenat "El purgatori de la Terra", en referència, imagino, a allò dels entrebancs, pals a les rodes, caps ineptes, cacics, tramposos, incomplidors, ganduls, inconstants, venuts, comprats, inútils. Avui encara és diumenge i parlar de mi és un esport que m'agrada. M'encantaria passar aquest purgatori d'entrebancs amb l'equilibri suficient com per no trepitjar l'escòria de les febleses humanes. Arribar a un cel amb un Sant Pere generós i porta ampla per passar tots aquells que no han caigut en la desesperació mentre purgaven. Un cel amb Teresa i poca cosa més, i amb tots els qui han entrat abans i estan en pau...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada