Hauria de ser collonera i omnipresent, d'aquelles d'estiu, molesta i fastigosa. Però... coses de la vida, malament quan te la fan afluixar sense cap opció més, ni ganes de fer-ho. Aleshores, et puja al nas i estàs a punt de perdre la paciència amb irritació pujada i el fre a punt. Tot i això, se't pregunta, directe i sense embuts ni romanços... quina mosca t'ha picat, mostrant la seva estranyesa davant l'excés d'ira i to pujat. Com a mosques són els pretendents de la nena bonica i hereva rica que acudeixen al clam de bon partit... s'haurà de comprar una paleta o, per fer-ho maliciós, una cinta amb mel.
Les mosques són actives, monòtones, marxen i tornen amb facilitat, semblen no tenir por, molesten, fins i tot et treuen de polleguera... però, com tota cuca que viu a l'estiu, a cops la mosca es queda fosca i, aleshores, ja no pot volar com cal. Solen morir per llaminadures, goludes, precipitades i sense fre, cap a la bresca. A mi... també m'agrada la mel, i a tu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada