Frisa, frisa tot d'una!

El meu pare, que era de Jesús i Maria i parlava un català del Baix Ebre (i a molta honra), molts cops no entenia les expressions del seu pare, fill de Berga, que emprava un llenguatge més enrevessat, com ell deia. El meu avi, Joan Bonet, a més de ser metge era una persona d'una gran bonhomia profunda i un molt bo nivell intel•lectual. El meu pare m'explicava que, de vegades, sorprenia amb alguna expressió del Berguedà que pocs entenien i ràpidament havia de traduir i posar a l'abast de la família i amics, que sovint omplien casa seva. Molts cops, me'n recordava una que al final l'he apresa i diu així: "Frisa, frisa tot d'una". I ara que tinc temps i paciència, he agafat el diccionari de l'Enciclopèdia per veure si lligo bé les parts i trobo un significat entenedor per a la nostra gent:

• Frisar: impacientar-se vivament

• Tot d'una: de sobte

Així en fred, sense pensar-ho massa, em sona a alguna cosa així com una ordre sobtada que t'obliga a actuar sense més delació, per la sorpresa i la impaciència. Potser m'he fet un nus, però és que jo també sóc del Delta de l'Ebre i natros diríem: "de repent ara vol fer vore que té deler de fer-ho bé", un suposar...