Banc

Seient estret i llarg, generalment de fusta, amb respatller o sense, on caben algunes persones. Un banc d'una església, el banc dels acusats, etc. Fins aquí, correcte, útil, necessari... sobretot quan serveixen per seure els malvinguts d'un altre tipus de banc, on les "preferents" només són preferències per omplir-se la butxaca, tot i enganyar a la gent gran, que encara creu en la honestedat de les persones. Teòricament, un banc és una institució econòmica que pren fons a préstec (dipòsits, obligacions, etc) i que, en certs casos, crea diners per a facilitar fons a qui desitja un préstec. Mirat així, i sense saber el que realment fan, sembla, fins i tot, edificant, però... passa igual que amb els polítics actuals, s'han guanyat a pols la més absoluta manca de credibilitat.

Recordo, ara, a la professora Pili Salvadó, gran persona i amb una competència indiscutible, que una vegada va fer un comentari que pot servir per deixar clares les finalitats d'aquesta gent: "Tu mai podràs fer res amb un banc si el banc no veu la possibilitat de fer un bon negoci amb tu". I ho puc entendre, tot i que s'han venut com l'àngel protector dels més desfavorits, però el que no puc comprendre i m'omple d'indignació és la farsa, l'engany a la gent gran i algunes pensions que són com la meva... però a lo lladre.