Alguna cosa personal...

És un saberut que es creu setciències, no li sap greu saber-la llarga, és el rei de l'extorsió i té el poder del mal. Mudat de corbata i gomina i pell cara, té la raó de la força... armada. Rei de la fanfàrria i la piltrafa, la immunda i la ignomínia... té clar que, amb raó o sense raó, vagi el poble a la presó i, amb aquesta i la quaresma, fan la seva millor festa. I pensar que fan patxoca... sobretot si els veus de lluny i no els sofreixes, en el nom de la llei, de la seva evident irracionalitat.

De mil amors, tots educats i a punt, somriures sempre preparats i a la carta, falsos, impúdics, d'aquells que venen malícia i compren puresa i t'obren els ulls. Somriures que encenen l'alarma i fan que no et giris de cul, i no te la clavin fins al puny. Aquests, són a l'extrem dels uns, pitjor també que els altres. Així que ara ja som quatre: els uns, els seus extrems, els altres i nosaltres... Malauradament, hi ha de tot pertot arreu, però nosaltres som nosaltres i amb la resta... tenim alguna cosa personal, com diria en Serrat, Joan Manel.