Julio Verne deia que "Tot el que una persona pot imaginar, uns altres podran fer-ho realitat". Qui ha dit que els somnis siguin patrimoni dels joves? Somiar amb els ulls oberts és un magnífic remei contra l'atonia, a més d'un estímul per a la imaginació i l'esperit. Cal alimentar els nostres somnis!! I, posats en solfa, somiem somnis bonics, però no aquells que són producte de la droga, sinó tots aquells que vénen d'una realitat possible.
Però bé, posats a ennuvolar-te l'existència, també pots anar cap a la bèstia grossa i aconseguir que la imaginació es guanyi el sou. Per exemple... us imagineu una Espanya que estimi els catalans? Costa, no? I uns catalans explicant qui som i perquè som així... i amb la gent que sap escoltar i, a més, té la capacitat de comprendre més enllà dels dictats del poder. Somiem que no hi ha atur, ni sobresous amb sobre. Potser en un temps no massa llunyà, Catalunya fóra Suïssa i, aleshores, sigui punt d'identificació i estima... un suposar. És trist un aire net perquè no comprem cotxes i tanquen fàbriques. M'encanta la gent lliure dels pobles d'Espanya, els que queden. Sempre hi ha consciències que no es poden comprar. La dignitat no té preu, tot i la força de la gana. Somiar despert, a la carta, somnis bonics, realitats possibles... o no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada