Meravellosa anècdota

Revetlla a casa de la Mar de Batea i Tarragona. Retrobament amb vells, més aviat bells, amics. Agradable, bonic, tot amb l'encant familiar, la gràcia i el bon gust de tots plegats. La senyora Teresina, mare de la Mar, feia l'aniversari... 95 anys, caminant fins la taula per mostrar-se participativa i acollidora com sempre. Mossèn Sedó i jo comentàvem el seu bon estat, tot i l'edat, amb els seus somriures i agraïments, en veure's envoltada de tots els que l'estimen, que som tots.

El mossèn, sempre entranyable ell, i parlant de les persones ja molt grans, em va explicar una meravellosa anècdota d'un senyor enterrat ahir mateix. Una setmana abans l'havia anat a veure i diu que estava prou animat i com a feliç, tot explicant-li, amb tota la fermesa de la seva fe, la següent observació: "Miri, mossèn, quan neixes, tu plores i tots els altres riuen, i quan et mors, tu rius i tots els altres ploren". Gran lliçó, perquè això suposa una tranquil•litat de consciència i uns convenciments a tota prova. Vagi tot el meu respecte i la més profunda admiració.

Bé, ha estat, repeteixo, tot un plaer... i, parlant de la canya als sentits, cal nomenar els caragols de la Meme, en sap un pou, les coques de la Mari Carme, tota una artista, la mistela i el vi de l'Andreu, rei de Batea, i podria seguir perquè... estar a casa de la Mar és com ser al paradís, però abans que algú es mengés la poma...