Sant Joan i Sant Pere

Dies de revetlla i coca, focs i xerinola. Festa d'estrena de la roba d'estiu... Ma mare, modista ella, autodidacta, producte de la necessitat i el seny, la capacitat i l'esforç constant, tenia, per aquesta dies previs, una corda de vestits penjats per a totes les joves en edat de merèixer, les senyores que es fan mirar o, fins i tot, per nenes o àvies, que per a totes tenia molta traça i molt bon gust.

Proclama de l'estiu, festa grossa, nit de contacte, nit dolça, de tacte, de xerrada i cava entre petards i somnis. "I encenem una foguera llum perquè és nit de Sant Joan o de Sant Pere, Déu nos do bandera blanca, dies ha que té neguit, segur, bullint". I és el sant del Pere i del pare, i és el meu sant, Sant Pere "gloriós", com deia l'àvia estimada... i la mare feia el millor dinar que podia i convidàvem a l'oncle Joanet i, en la més estricta intimitat, vivíem la més gran de les immensitats.

Sant Joan, Sant Pere, dies de revetlla, coca i xerinola, cava i serpentines... Comença l'estiu, comença l'espectacle... Sant Joan, Sant Pere... gloriós!