Vora meu

Acosta't aquí, vora meu, a tocar,

amb el mar i la sorra d'amics,

convidats de la nit llarga d'estiu...

Estarem sols entre tants de tots,

junts entre altres junts, menys junts,

més junts, sols, atapeïts i bé.

Siguis vora meu a la llum de la lluna

i veurem sortir el sol de la fosca.

Mentre, sentirem la música d'onades,

l'olor de coca de fruites i com s'apropa el dia,

sense por, tot i que és de nit tancada

quan veig més clar, si ets vora meu...

I ens envairan les mil paraules del silenci

i ens callarem les veritats del cor

per no trencar la màgia dels moments,
de mar i sorra, platja i nit i lluna.

I el vora meu serà més prop,

s'activaran les sensacions d'amor,

esclat total d'emocions compartides,

potser una llàgrima de gràcies al cel i a tu,

un t'estimo dels ulls, un clam...

perquè mai s'acabi la nit.

Vora teu es fa vida la festa dels somnis,

sempre amb un després adient, real,

amb tu i amb tot un jo crescut, cofoi.

A tu que et mana el cor i et diu:

Dóna-n'hi dona de tu i fareu un dos,

semblant, etern... i amb tot de mi.