Realment... som únics?

Doris Dörrie va dir: "Si et compares amb algú... ja has perdut". Som éssers únics, amb virtuts i defectes. No hi ha una persona al món que sigui igual que tu. Naturalment, sempre trobaràs a altres més alts, més lletjos, més simpàtics, més insuportables, més... Però tu tens els teus propis valors, qualitats, mancances i febleses, que són el teu bagatge per compartir-lo, per gaudir-lo, per millorar-lo. Recordo una frase que solia dir el meu pare: "Allà on vagis, dels teus n'hi hagi", i això m'ha suggerit la pregunta d'avui... realment som únics?, o més aviat, per comprendre alguna cosa, haurem d'acudir a aquella classificació a la qual, darrerament, li veig totes les llums: els uns, els que són a l'extrem d'aquests, els altres i, finalment, nosaltres. Potser podríem fer algun subgrup més però diria que una gran majoria de fer, pensar, actuar i sofrir, fins i tot gaudir, de les persones estaria inclosa en un d'aquests quatre grups. Potser, en el fons, som únics... o tots som iguals, però com deia Felipe, alguns són més iguals que els altres. Voldria acabar la reflexió (i el quadern número 17 del Parlem de...) dient que cadascú ha de fer cas dels seus valors... aquests són els que importen i no els cal trair.