Converses profundes

M'he llevat d'hora, molt d'hora, com diria en Guardiola, tal com vaig fer en l'arribada del primer cotxe... He anat a l'habitació esportiva i allí estava ella, ferma, llampant, a punt... Potser esperava que la muntés un de més jove, de barba negra o amb l'atractiu del platejat però, en veure la tendresa submisa amb la qual m'acollia, li he parlat del tracte delicat, de l'amor intens però respectuós i vertader.

Algú em va comentar, no fa gaire, que, si l'home és l'adequat, la dona és sempre plena de felicitat, i aquesta és la meva esperança... que, en les properes freqüentacions, que seran sovint, amb ganes i per llocs idíl•lics de vora mar, despertem l'atracció mútua i signem amor per sempre.

Tu, mai em deixaràs a peu i evitaràs els clots i les punxes del camí. Seràs prou maca com per a no desinflar-te fàcilment. Per part meva, compta amb tota estima i consideració, la neteja adient i els millors líquids lubrificants. De tant en tant, anirem a revisió, tu al taller i jo al CAP, arreglem xapa i pintura i cap endavant! Això nostre pot ser exemple a seguir pels sedentaris, la millor simbiosi. La meva bici i jo avui ja hem anat a l'Arrabassada, Miracle, fars... De mil amors!!