La vida d'ara, un somni real

Avui hem anat a esmorzar, a La Xarxa, sardina fresca d'aquí a la planxa. Hem celebrat Sant Pere. He estat bé, en bona companyia i bon tot. Demà, dia del nostre sant, anirem a dinar a Ca l'Amadeu, a Vilanova d'Escornalbou... per a mi, el millor lloc per estar a gust, ben tractat, i fer un àpat a l'abast del plaer més distingit. Diumenge anirem a Barcelona i dinarem amb el Pere i la Mar, tot celebrant, a La Parra, la festa de pare i fill i de la mirada protectora de l'avi del cel.

Aquest mes de juliol anirem uns dies cap al sud: València, Albacete, Granada, Còrdova, Jaén... per anomenar alguns dels llocs de més interès. Després, tornarem pujant per Terol fins a Alcañiz i, d'aquí, cap a Tarragona. Ens fa il•lusió viure altres conceptes d'existència. Un, que és independentista total i convençut, mai fa cap menyspreu als pobles de les espanyes, per les seves riqueses culturals, culinàries i d'altres manifestacions. Quan hi hagi una reciprocitat, gairebé sense duanes, i amb un tracte i respecte d'igualtat, ens apreciarem les gràcies mútues. Penso que ells sortiran guanyant, però un és noble i bo...