Estiu

És temps, del temps de tots, també per tu.

Molts, fa temps que no fitxen l'entrada.

Som fora, sense timbre ni campana

i el rellotge guarneix el canell bru.

Explotaré el meu espai innegociable

per lliurar-me a les lectures

dels pocs que diuen alguna cosa.

Tampoc voldria abonar-me a la desesperació,

a la solitud buida sota un pi, entre roques de mar

amb lluna o sota un coixí a les onze del matí.

Estiu, algun cop m'he amagat

per no viure el que es veu arreu,

d'altres l'he gaudit com cal entre els meus

i alguns dels altres i de tots.

Avui que la imaginació és rica i viva,

i més lliure que mai...

perquè surt d'un cap amb experiències,

fa de l'estiu una parada del tren,

aquell que va massa ràpid,

o una acceleració d'aquell que no arrenca...

en definitiva, un bon espai de reflexió.

Estiu, on els polítics del govern més inútil

diuen que ha minvat l'atur,

a costa del servei... per als servits.

Dies i dies on dormim amb menys somnis.

Fem reals els projectes d'hivern.

Vivim l'altre poc del tot de tot...