L'home

Joan XXIII, un dels Papes més entranyables que ha tingut l'Església, deia que "Els homes són com el vi; alguns es tornen vinagre, però els virtuosos milloren amb l'edat". La vida és una escola d'orientació, amb marges perquè cadascú pugui desenvolupar les seves potencialitats. Cal ensenyar a pensar abans que a obeir, i... allò que tothom hem d'aprendre a fer, s'aprèn fent-ho. Desenvolupament natural, progressiu i sistemàtic de totes les nostres facultats humanes, però sense buidar cap cervell per introduir compres de voluntat i fer adeptes que no pensen, i així ésser ramat fàcilment manejable.

L'home viu l'amor i el desamor, la frustració, la impotència i tot allò que representa el fracàs, tot i l'esforç i la constància. L'home cau i s'aixeca, i fins i tot aprèn a viure de genolls... i això no és vida. Vivim de tot i de tots colors i acabem com una pedra arrodonida a víctima i glòria d'un gran rodatge. D'algunes coses n'acabes aprenent, sobretot a callar i a regalar silencis, també a ser correcte i, sobretot, oportú. Molts cops, el cap et fa perdre la consciència de l'edat i finalitzes actuant de moderat, de pensador, de reflexiu, de pou de ciència... gairebé fusa en molts casos, però encara llum per a tanta foscor que ens envolta. N'hi ha que ho saben tot i el cap és buit, i d'altres res. El vinagre podria esdevenir un vi ranci de qualitat, per acabar sent un Priorat amb tots els graus i gràcies...