Aquest bon senyor deia que fer el bé als altres no és una obligació, és un plaer ja que incrementa la salut i la felicitat. Sembla que mereix molt la pena ser amable, encara que només sigui per allò de què un se sent millor. Les bones accions promouen l'autoestima i la calma, mentre que les actituds hostils, que passegen per arreu, cara de pomes agres crònica, desemboquen en estrès i mal dormir.
Recordo que solia preguntar als meus alumnes de quart de primària: Qui creus que és més feliç o està més content, aquell que fa un regal o la persona que el rep? La meva intenció era explicar que l'autèntica felicitat és aquella que experimenta un quan se n'adona que és capaç de fer feliços als altres. Aquest és un concepte que els nens de deu anys encara no tenen massa clar... encara són els nostres reiets de la creació i són plens de l'egoisme que provoca la nostra estima i que ja m'està bé però considerava oportú sembrar tot allò del compartir, ajudar, ser un bon amic i una bona persona. Un cop me'n vaig sortir aplaudint una passada de gol en un partit de futbol on un nen, no massa popular, va marcar i va fer-li una abraçada a qui li va fer l'assistència i que demostrava el plaer immens que un pot sentir quan es fa el bé, fins i tot sense mirar a qui...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada