El silenci és el llenguatge de Déu (Sivananda)

M'agrades quan calles o dorms,
o estàs distreta o descanses lliure i en pau.
M'agrades sempre, cada cop que respires,
però en aquests casos sembles atorgar,
concedir llibertat a la imaginació, vull dir a la meva,
que s'encanta davant els somriures de cada "sí",
aquell dels ulls que captiva i t'omple de música els esperits
i els sentiments més íntims i autèntics.
Si fos papallona sentiria pessigolles a l'ànima i les faries tu,
només tu, amb el fregadís de les teves ales de sega
i amb els silencis dels teus batecs de cor.

Sivananda diu que el silenci, aquell que diuen que calla
sense saber que parla diferent, és el llenguatge de Déu.
Si fóra així, Déu no fa ni vol res malfet, per això m'agrades.
M'agraden les teves manifestacions, discretament profundes,
llegides en el teu meravellós llenguatge corporal.
M'encanta la natura verge, fins i tot quan sembles escoltar-lo,
vull dir el silenci, i t'has d'esforçar per escoltar els ocells
o el fregadís de les fulles.
M'agrada quan calles perquè, aleshores...
sóc feliç contemplant els somriures de cada "sí".