Un proverbi alemany diu que només els peixos morts neden a favor de la corrent. Així que, algun cop i més d'un, hem d'obrir els ulls a l'esperança perquè cal viure i donar-te el gust d'allò preuat que sempre escatimem. Com diria la meva estimada Mar Català, seria com fer-te un homenatge al que tots tenim dret i la majoria mereixem. És clar que Siddharta Gautama recomana que siguem moderats fins i tot amb la moderació, però algun pecat venial, d'aquells no massa greus, excusables, diria que és permès, gairebé necessari. Per exemple, està molt bé seguir inexorablement les indicacions del metge, però... de tant en tant, quan pots permetre't una petita trampa fora del menú, no us apeteix?
Epicuro diu que hem d'agrair a la Natura que sigui fàcil aconseguir allò necessari i costós obtenir allò innecessari. Penso que potser també ens cal una mica d'allò innecessari, segurament en faríem un bon ús, perquè ull... cal viure alguna d'aquelles coses que també són la vida, possiblement no tan boja com alguns es pensen. Anatole France diu que cadascú té l'edat de les seves emocions, i aquestes ens fan joves i desfan tensions internes. Què us sembla si ens emocionem davant d'un pastís, unes angules de ma mare, o un arròs de la Teresa... perquè ull, cal viure... la vida!! Priorat, Terra Alta, Montsant, Tarragonès, Baix Ebre... a part!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada