M'encanta la pluja

...la de l'hivern plujós, refrigerant, perquè és aigua, perquè és vida.

M'encanta la pluja justa i amb mesura, la que ajuda, en primavera jove,

a fer els millors verds i fruits i a fer amable l'estiu

i acompanyar la tardor a fer suau el seu declivi fatal.

Mai seria adient una pluja de bales, aliment de discòrdia i terror,

pluja de mort i guerra, a la Terra en pau, Natura neta.

Millor una pluja de flors, de pètals blancs i aromes nets.

M'encanta una pluja d'aplaudiments, a tot allò legal, ben fet, honrat,

pluja d'elogis a l'esforç constant, a la dignitat, al sentit comú.

Sé que mai plou a gust de tots i que les pluges no sempre són d'aigua,

però són sempre reflexives, molts cops depuratives i oportunes,

ensenyen coses, mostren normes i altres aspectes i camins vàlids de la vida.

M'encanta la puja perquè ajuda a dormir, a somiar, i et fa estar bé... al llit.

Fóra maca, molt maca i de gran estima una pluja apropiada i a temps

per veure la festa dels jardins... i els cervells.