Mercadet a la Rambla

He pujat a la Rambla, per fer cames. És dimarts i el mercadet s'estén arreu i atapeït amb gent d'estiu. Me l'he passejat tot, fins els porquets negres i les rates aquelles que em fan entrar urticària. He anat a tocar ferro i la meva amiga estava com sempre, potser més acollidora i amb aquell blau de sal i cel i sol. Un negret feia bombolles de sabó i un grupet de canalla petita embogia feliç... Més enllà, un senyor tocava un xilòfon i arrencava unes notes màgiques, la gent s'aturava, tenia públic, venia CD's, tothom semblava feliç...

De tornada, he passat a treure el nas per alguna llibreria, sempre m'atreuen. M'ha sobtat un títol: "L'any en què em vaig enamorar de totes". I penses... a mi també em va passar això, fins que vaig tenir un atac de Teresa... I, en plena reflexió, crec que era de convenciment fàcil, víctima de la mirada amb somriure, quedant fora de circulació davant d'una bona caiguda d'ulls en una nit amb lluna. Però... bé, un ha subsistit a les circumstàncies i ara, a més dels pastissos, que també, li agraden altres coses... i és que la vida és meravellosa sempre, un suposar.