Anomeno sovint a la dels patins lineals, perquè... Déu n'hi do quin bé de Déu!, també a la noia que sembla cruixir al desplaçar-se per la vorera ferma i nova, o la lletja que no compleix la norma i és antipàtica... Parlo de la Teresa, com el meu àngel de la guarda i ho faig com aquell que mostra una propietat preuada, o del Pere, com un regal per a que tot tingui sentit. Constantment, em ve de gust cantar a l'amor que dóna vida i recordo el meu des dels orígens i, en general, amb buits i plens, cim i vall i remuntada i camí i explicació sempre, repetint sovint les coses. Crec que els mestres encara més...
És d'aquelles coses amb les quals hauríem d'anar una mica més en compte, ja que estem acostumats, a l'escola, a matxucar la canalla i no ens n'adonem gaire que ens fem un pèl pesadets. I si el professor és jubilat i una mica setciències i, a més, coneix totes les lleis, sobretot aquelles que van al seu favor i complaença, podem tenir al punt i a l'abast un autèntic paparra. De totes maneres, deixeu-me fer un clam "a lo Cetina", com dient que "com fos no deixessin de mirar-lo els ulls de l'estimada...". jo diria , escolteu a l'avi, sigui mestre o no, ho és de la vida. Escolteu al seny del cor, encara que repetim sovint les coses...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada