Alguna altra empenta més, algunes, i ja hi som, fent camí precís. Podem avarar la barca amb il•lusió, fer caure l'estaca perversa... Som el poble unit, la veu en pau, el crit en pau, per la justícia. Balears... illes de la calma, però, quan cal, illes de la raó i la força. Admirable resposta de cent mil illencs, posant el cor al carrer, massivament, per la llengua, la vida i el futur dels seus fills, pel pensament aquell constructiu i en llibertat, mai d'inclinació i que mani vostè.
Impossible que tanta gent junta, guarnint el carrer de verd, estigui equivocada, la veu del seny proclamant la sordesa del poder nefast. Mallorca rica, un clam del sentit. Aquests, els mateixos que truquen de matinada i són, amb l'escopeta, al replà de l'escala, presenten una sordesa insoluble. El dictat és invariable i etern, la insubmissió també ho és. Visca ses illes, els mestres, les famílies i, sobretot, els nens. Admirables mallorquins, chapeau!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada