A La Xarxa amb la Teresa

Tot i que el dia continua sent de "pandereta, bous i cara al sol" i amb cap cosa d'aquestes em sento identificat, la Teresa i jo hem aprofitat per fer feina de la bona... Hem anar al Carrefour i hem fet la comprada del mes. A més, teníem un tiquet descompte i hem aprofitat per omplir la nevera i, fins i tot, el rebost. Després, en tornar, ja eren quarts de dues, ens hem trobat amb el Piti i l'Antonio i ens han dit que La Xarxa avui era oberta i amb un menú atractiu i suggerent. I nosaltres, sense el joves, que eren de bolets a La Sènia, doncs... cap a La Xarxa.

Aquest xiquet és un crac de correcció i amabilitats variades, i ens ha explicat les realitats d'avui i hem triat amb encert, d'acord amb el nostre gust i amb l'ànima del Serrallo, tot allò fresc i natural que aquesta casa, sense cap pretensió estel•lar, ofereix a diari: peix i cor d'aquí. Ha estat realment bé... un pop a la gallega, un arròs negre amb cloïsses i galeres, un flam amb nata casolà i, evidentment, un vi negre, que és el que solem beure amb els companys i que respon al nom d'Elios, 14,5º del Priorat i que avui ha lluït del tot perquè estava al seu punt de temperatura. La Xarxa, tot un encert i, amb la Teresa, tot un plaer.