Som tots a casa. La Teresa i els joves dormen. Aquests, ahir es van cansar en la recerca de bolets per la muntanya. La meva dona fa la reposició setmanal. Mentre, jo he anat a comprar el DVD d'una jornada històrica: l'11 de setembre de 2013, Via Catalana cap a la Independència. Ja la tenim a casa, la mirarem amb calma i plaer recorrent tots els trams fins reconèixer amics i coneguts i a nosaltres mateixos per la Rambla tarragonina. Són quarts d'onze... a les onze tocaré generala perquè si volem anar a veure el Castell d'Escornalbou, abans esmorzar, i fer cap, després, a Vilanova per dinar a Ca l'Amadeu, se'ns farà tard...
Bé, al final així ha estat. Hem deixat el castell per a una altra ocasió i hem anat a dinar directament. Com sempre comento, aquesta casa compleix amb escreix totes les meves expectatives i, avui, tots quatre ho hem gaudit. A les quatre, hem deixat els joves a l'estació perquè havien de ser a Barcelona aviat per fer unes fotos relacionades amb la feina del Pere. Bé, ja tornem a ser sols a casa, però alimentats per la "freqüentada" setmanal d'aquestes criatures tan dolçament encantadores com són el Pere i la Mar, un parell de dos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada