Divendres gloriós, glossat pel meu alumne i company Antoni Maduell. Ara sí que si és possible que plogui, així que festa. Llàstima els meus companys, que han suspès la sortida a Tortosa per la ruta verda... però tampoc en tenien massa ganes perquè cerquen la novetat i aquesta ja l'havien feta. Però... com que no hi ha mal que no esdevingui bé, dons, aprofitant la ben entesa, hem anat a esmorzar a La Xarxa, ja que avui és primer divendres de mes i cal mantenir les tradicions, sobretot si són sanes de peix fresc de vora mar, Serrallo pur i total.
Avui he descobert el sabor de la tonyina jove, un quilo i escaig, a la planxa, sense reconstituents ni dissimuladors, de la barca enfora. L'amo, un autèntic llop de mar, ha fet un somriure captivador quan li hem mostrat l'agraïment per tanta veritat i exquisidesa. Cafè i xarrupet d'herbes... Voleu dir que mereixo tan bons amics, espais, moments joiosos i variats com estic vivint? El cap de setmana es presenta bé. Diumenge el Pere i la Mar vindran a dinar... aleshores, l'ànima es serena i el plaer gaudirà de tota intensitat. Mentre, dissabte de casa, Barça i Teresa... tampoc està gents malament. Torna a ser divendres. Feliç dia!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada