aquelles que s'han emancipat per respirar
i viure lluny de la tirania oligàrquica.
Fem un cant, un elogi, un clam sinfònic
a tota insurgència als grups de pressió
amb l'absolut poder total, fatal, pitjor,
polític o econòmic, o ambdós per igual.
Fem un clam, una al•legoria, un sí,
a tots els pobles que, havent lluitat
amb els sons del timbal democràtic,
han guanyat el dret irrenunciable
a poder decidir el seu destí,
perquè tothom es pugui realitzar plenament
des de la llibertat, l'ordre i el seny.
Diguem sí a l'aire net i clar
i seguim cantant a tota veu pura
que no surti d'ultratomba amb pretensions
de ressuscitar aligots d'altres temps.
Cantem a l'aigua, també clara i neta,
que arriba a aquesta perfecció
pels seus tractes amb la justícia.
Un temple a l'esperança activa
i a aquell vent ferm i lluitador
que s'emporta els núvols negres,
aquells que amaguen veritats i llum.
Cantem amb música de bon so
i aixequem el cap, fem la rotllana
i, amb mans unides, fem un tot ferm, madur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada