Blanc

Com la neu recent, la sal comuna.

Blanc com la farina i el pa blanc,

la llet i el sucre blanc de canya.

La cara de la jove benestant,

aquella amiga de l'àvia

que no anava al defora

ni li tocava el sol joiós.

Era blanca com una llet d'ovella

i això era la moda, la distinció,

que aconseguien amb l'ús de l'ombrel•la,

la cara empolvorada i de l'arròs

quan és blanc i després al plat.

Cabells blancs de l'experiència amb seny

de l'avi pescador de cap blanquinós.

Monyos nevats de l'àvia, la mare, la tieta...

Barba blanca del llop de mar que,

amb la pipa als llavis i olor de peix,

voreja la barra amb olor de fregits de port.

Com no pensar amb el meu cirerer

vestit de flors blanques,

brillants de llum i color, olor resum de colors,

sense màcula, nítid, purificador.

M'encanten els pobles blancs d'Andalusia,

la seva gent del sud i de cor sa,

i el seu parlar i la seva taula.

I el menjar blanc de Reus,

on el meu avi comprava els dolços.

Un pensament per als merengues

i certes samarretes blanques

que, des del respecte, són fora del meu cor...