Un cop més, parlant del Delta de l'Ebre, em fa gràcia quan diuen allò de què tot els sembla igual, que és un paisatge monòton i on, un cop has entrat, no saben ben bé on anar ni com sortir. Només se m'acut allò que sovint oblidem... i és que cal respectar el desconeixement de qui ens visita i fer el que calgui per fer pedagogia, tot començant amb unes oficines de turisme com cal, uns bons indicadors actualitzats i la mentalització de tot el poble per explicar i fer saber que aquesta terra és única, també diferent, no solament amb els colors de l'arròs, la terra i l'aigua en cada època del seu desenvolupament, sinó que, fins i tot dins de cada estació, hi ha traces diferencials definitives que, evidentment, només cal conèixer.
Estem acaronats per l'Ebre i la Mediterrània, amb dos canals de reg, un a cada costat de riu, amb subcanals que donen vida als arrossars i amb els seus desaigües corresponents. Els pobles del Delta, gairebé tots tenen un gran carrer central, de manera que pots anar des d'Amposta o N340 fins l'illa de Buda, i aquesta és la referència bona. Per entrar o sortir es pot fer per Camarles, pel pont de l'Ampolla o ja prop de l'Aldea, i sempre fas cap al carrer principal de Deltebre. No és tan difícil i, si estimes la terra, un plaer inoblidable...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada