Està clos. Aquesta nit passada ha plogut, no sé si prou per a que els bolets tirin endavant, però a estones en queia una de bona. És un quart de nou. Ara no plou. La Teresa ja és a l'escola. El Dr. Giné diu que no té res greu, simplement algun dolor divertit que es cura amb algun Feldene i una mica de repòs. Bé, nosaltres farem una caminada maca: Serrallo, Miracle, Arrabassada, Cementiri, escales fins a l'Oliva, camí de l'Àngel, Tarragona 2. carretera de Valls, Rambla, Eroski i retirada, previ pas per ca la Lourdes a fer la Coca-Cola zero.
Demà festa, fins i tot l'Antonio que exercirà d'avi, ja que els docents faran vaga i podrà passar el dia amb els néts, un encant de criatures. Fernando continua recuperant-se i comença a donar senyals de vida baixant a la recerca de caramels de menta per la gola. Per cert, la vaga, totalment justificada davant de la munió d'incoherències i retrocés a la prehistòria, que gairebé havíem oblidat, de la llei Wert, que més aviat sembla la llei de l'embut, del seu, sense cap respecte al nen ni a ningú i només amb el propòsit ideològic de la seva olla. La il•lusió de la seva vida és ensenyar mates en castellà... la meva, que ens faci el favor de fotre el camp d'una vegada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada