La Pilarica

He anat dient, algun cop, que aquests dies jo no tenia res a celebrar, oblidant, potser, sense cap mala intenció, la patrona de tots els "manyets", que són un temple a la noblesa i a la simpatia. Tinc amics, com ara el Germà Lluís, que comparteixen amb mi tot el respecte i admiració per aquesta verge tan venerada a l'Aragó. Recordo també la festa que la penya "El Cachirulo" feia a La Salle Reus, amb una missa cantada i amb guitarres, que era realment emocionant i d'una gran fe. Menció també a totes les Pilar, nom que em recorda a tot allò ferm que aguanta i sosté estoicament, a més de ser-hi l'ànima, la dignitat de la lluita sana, noble i lliure en el procedir de cada dia.

Penso, també, en la companya Pili Salvadó, gran persona i professora intensa i dialogant i molt propera als alumnes, als quals mena amb encert cap a la llum. Ara, també mare, marassa segons he escoltat per alguna veu que, amb gran plaer, sempre m'arriba del nostre estimat Col•legi La Salle Reus. Evidentment, la fe i el respecte no té res a veure amb la manipulació i l'escarni, així que vagi tot el meu reconeixement a la "Pilarica" i a totes les "Pilars i Pilarins" que llueixen aquest nom que, a més de solidesa, sona també a Ebre i jota que arriba al Delta.