És dia vint-i-cinc, els jubilats cobrem la pensió... sembla que Rajoy i el seu desgovern encara no s'ho han polit tot, tot i la mossegada al fons de la reserva que teníem els que hem cotitzat durant quaranta anys. Toca bici amb temps insegur, com per prendre l'impermeable per si de cas. L'Antonio, expert en mars i vent, diu que el gregal acabarà allunyant els núvols cap a la zona muntanyosa, per delícia dels bolets en general i els rovellons en particular. Fa enveja, allò de l'all i el julivert a la brasa, a més d'oli d'oliva i una llonganissa de Gervasio, o una baldana del Delta...
El Pere vindrà a dinar. La Teresa l'anirà a buscar a l'estació i tots plegats ens trobarem a l'Ambra per dinar. Parlarem de tot plegat i dissabte, després de dinar, marxarà cap a Barcelona i, així, encara aprofitaran com cal les possibilitats del cap de setmana a Barcelona. Demà hi ha un Barça - Madrid, on no s'acaba el món, però els somriures d'uns i altres, el dia següent, són significatius. Crec que aquest cop, els entrenadors tenen una condició personal prou a l'abast... estaria bé un repartiment de dignitat, on el Barça guanya i el blancs fan mèrits per no perdre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada