M'agradava portar-lo a coll-i-bé. Ell era un tot ulls sempre expectant i de piulada fàcil, clara i neta. Recordo córrer cap a casa, il•lusionat, per sortir amb el caça... papallones, el pot de marietes i el de libèl•lules... i anar a la vora del Francolí amb el meu fill, feliç del tot. Tot un plaer, tot un regal... diví. Sant Pau, institut Martí i Franquès per fer batxillerat... artístic, Belles Arts, Escola Massana... tot creatiu, tot tocat de gràcia i del bon gust. Després volen, amb sort, en bona companyia i pels camps propers a mà de cor...
Un, també ha plantat uns arbres... un cirerer que, en florir, semblava nevat, i el fruit, tota una temptació per als sentits, també un pi, enveja de tots els veïns, i un llimoner de tot l'any, i... Manca el llibre, que potser el tinc fet amb els meus escrits de cada dia, d'allò que em passa, d'allò que passa, alguns poemes a la gent que estimo, alguns records d'aquells entranyables que formen part de la meva vida, de la vida. Així que és possible que estigui realitzat, encara que només sigui per allò de tenir un fill, plantar un arbre i escriure un llibre...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada