Cruyff, Rosell, Guardiola, Tito, Tata...

Potser de tot plegat i a la paella, amb oli d'oliva, es faria una truita com cal, amb DO Barça. Cruyff diu de Guardiola que es manté com sempre, però millorant els seus matisos. També diu que la relació amb Rosell és inexistent. Rosell diu que valora l'aportació tècnica de l'holandès volador al futbol del Barça, però li posa un zero com a persona. De Rosell, jo penso que és un nen ric perdut en la immensitat del Barça, i de Cruyff, que és un pessetero, o eurero, o potser dolarero, impenitent que s'ha aprofitat del Barça per viure com un rei, pensant-se que és un déu que està per damunt del bé i del mal.

De Guardiola, diria que és el més intel•ligent de tots. Ell, després de cinc anys per emmarcar, fent un futbol per ensenyar al món i a les escoles del bon gust, ha sabut marxar en el moment just, després de guanyar-ho tot i deixar tothom bocabadat. Ho tenia ben clar... des del cim, només es pot anar baixant, des de la base, pujant, com es va encarregar de fer. El Tata Martino, que té nom de vermut entranyable i aparença pacífica i de bona persona, es mostra com un bon estudiós d'aquest Barça, que tothom tant ha observat i après, i busca variants en el joc per ser menys previsible. El Tito, que va fer una temprada genial, sembla haver fet les paus amb Guardiola... no entenc què va passar, però diria que el culpable no és el Tito...