És diputat per Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés dels Diputats on, cada cop que obre la boca, és llum de l'hemicicle per a tot aquell que tingui algun interès en veure-hi clar. També vaig tenir la sort d'escoltar-lo en una xerrada que l'Esquerra va fer aquí a Tarragona per explicar la viabilitat de què Catalunya sigui un nou estat d'Europa. Però la seva darrera aparició per la capital de les Espanyes, ha establert càtedra... quina classe, quin seny, quina categoria, quina distinció, quin control, quina pedagogia, quina marcada de diferències per posar a cadascú en el seu lloc... "ells" s'autoproclamen, i ja hi eren, però aquesta ha estat una bona foto per a què el món contempli, un cop més, la reserva de misèries feixistes de la qual encara estem infectats. Em mancaven un parell d'adjectius més que fan referència a la simpatia i a la naturalitat del professor. És aquella manera d'enraonar, raonant, que tenen tant en Bosc com en Junqueras, que són tan simples i planeres en les formes com profunds i inequívocs els seus missatges. Bé, realment admirable, Sr. Bosch. Segurament, a mi m'hagués sortit algun improperi del que no em sentiria orgullós. Vos ens honoreu i feu que els catalans de pro estiguem cofois... els altres, no tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada